Notícies

L'FMI ​​retalla les perspectives de creixement mundial per al 2026 enmig de l'escalada dels conflictes marítims de l'Orient Mitjà

WASHINGTON - El Fons Monetari Internacional va retallar dimecres la seva previsió de creixement econòmic mundial per al 2026, citant els nous enfrontaments militars entre els Estats Units i l'Iran a l'estret d'Ormuz, l'augment dels preus de l'energia i l'augment de la incertesa geopolítica com un gran fregament per a l'expansió mundial. L'última edició de juliol de World Economic Outlook va marcar la segona revisió a la baixa en només tres mesos, enviant un senyal sobri als governs, inversors i fabricants globals de tots els continents.

 

L'FMI preveu ara que el creixement mundial del PIB només arribarà al 3,0 per cent aquest any, per sota de l'estimació del 3,1 per cent publicada l'abril del 2026, i molt més feble que l'expansió del 3,5 per cent registrada el 2025. Els economistes del fons van pronosticar un lleuger repunt fins al 3,4 per cent de creixement el 2027, però van subratllar que aquesta recuperació ràpida deixa delicadament. el golf Pèrsic i les cadenes estables de subministrament de petroli.

 

Pierre-Olivier Gourinchas, economista en cap de l'FMI, va celebrar una conferència de premsa per desempaquetar les previsions revisades, destacant el conflicte en curs al voltant de l'estret d'Ormuz com l'amenaça més immediata per a l'estabilitat global. El Comandament Central dels Estats Units va confirmar que dimecres va llançar un segon dia consecutiu d'atacs militars contra instal·lacions costaneres iranianes, en represàlia contra els repetits atacs de drons i míssils a vaixells cisterna comercials neutrals durant la setmana passada. Els mitjans estatals de Teheran van informar que vuit militars van morir en les incursions nocturnes dels Estats Units, mentre que Washington va revocar formalment una exempció temporal de 60 dies que havia alleujat les sancions a les exportacions de petroli iranià.

 

"Les interrupcions del transport marítim a través de l'estret d'Ormuz ja han fet pujar els preus del cru en més d'un 12 per cent des de principis de juliol", va dir Gourinchas als periodistes. "Cada salt sostingut en els costos del combustible erosiona el poder adquisitiu de les llars, infla les despeses de fabricació i estreny els pressupostos fiscals als països importadors nets de petroli, especialment les economies de baixos ingressos d'Àfrica i el sud d'Àsia que no tenen amortidors financers per absorbir els xocs de preus".

 

L'FMI ​​va trencar les trajectòries de creixement desiguals en els principals blocs econòmics. Es preveu que les economies avançades s'expandeixin només un 1,4 per cent el 2026, afectades per una política monetària més estricta, la desacceleració industrial a Europa i la pressió inflacionista de l'energia importada cara. Les perspectives de la zona euro van patir la rebaixa més forta, amb un creixement reduït al 0,8 per cent a causa de la gran dependència dels enviaments de petroli i gas natural de l'Orient Mitjà. Els Estats Units aguantaran relativament millor amb un creixement de l'1,9 per cent, recolzat per una forta inversió en intel·ligència artificial i la despesa dels consumidors nacionals, tot i que l'augment de la despesa en defensa vinculada a les operacions del Golf augmentarà els dèficits federals.

 

Els mercats emergents i en desenvolupament s'enfronten a una perspectiva dividida. Les principals economies asiàtiques, com ara la Xina, l'Índia i els centres de fabricació del sud-est asiàtic, impulsaran la major part del creixement global amb una expansió combinada del 4,7 per cent, gràcies a les exportacions de fàbriques resilients i al consum intern. Mentrestant, els països de baixos ingressos importadors de petroli s'enfronten a una forta tensió: l'FMI va advertir que la inflació d'aliments i combustibles podria empènyer 9 milions de persones més a la pobresa extrema a finals del 2026 si els preus del petroli es mantenen elevats per sobre dels 90 dòlars per barril. Els exportadors de petroli a l'Orient Mitjà i Amèrica Llatina veuran guanys d'ingressos temporals a causa dels alts preus del cru, però les seves perspectives de creixement a llarg termini es mantenen silenciades sense un desenvolupament industrial diversificat.

 

Més enllà dels riscos energètics, l'informe va assenyalar dos vents contraris addicionals: l'enduriment de les condicions creditícies mundials i el poderós esdeveniment meteorològic El Niño. Els cossos meteorològics projecten un intens El Niño que durarà fins a finals de 2026, provocant sequeres greus als nuclis agrícoles del sud-est asiàtic, Austràlia i Amèrica Llatina. La reducció dels rendiments dels cultius augmentarà encara més els costos globals de gra i fertilitzants, agreujant les crisis d'inseguretat alimentària existents marcades conjuntament per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació i el Programa Mundial d'Aliments el mes passat.

 

L'FMI ​​va instar a totes les nacions a coordinar tres respostes polítiques immediates. En primer lloc, els principals països productors i consumidors de petroli han de reactivar la mediació diplomàtica per reobrir el transport marítim sense obstacles a l'estret d'Ormuz i evitar una nova escalada militar. En segon lloc, les nacions riques haurien d'augmentar l'ajuda financera dirigida als estats en desenvolupament vulnerables per compensar els costos d'importació de combustibles i aliments. En tercer lloc, els bancs centrals han d'equilibrar les polítiques de tipus antiinflació amb el suport a les petites empreses que corren el risc de col·lapsar-se amb els alts preus dels inputs.

 

Els mercats financers van reaccionar negativament a la rebaixa dimecres. Els índexs borsaris nord-americans van caure aproximadament un 1,3 per cent al migdia, el cru Brent va pujar un 1,8 per cent fins a 92,7 dòlars per barril i els actius de refugi, com ara l'or i els bons del Tresor dels EUA, van atraure fortes entrades d'inversors. Els operadors marítims van anunciar un altre augment pronunciat de les primes d'assegurança de risc de guerra per als vaixells que transiten pel golf Pèrsic, amb molts transportistes de càrrega que desvien els enviaments al voltant del Cap de Bona Esperança per evitar zones de conflicte, sumant fins a dues setmanes de temps de trànsit addicional per viatge.

 

Gourinchas va tancar la sessió informativa amb un fort advertiment que l'economia global no té prou capacitat de resistència per resistir una guerra regional prolongada. "Estem caminant per la corda fluixa", va dir. "Qualsevol escalada militar més al Golf podria esborrar els modests guanys de creixement que preveiem aquest any i fer caure grans parts del món a la recessió".

Potser també t'agrada

Enviar la consulta