L'Iran bloqueja l'estret d'Ormuz després dels atacs aeris massius dels EUA; Augment mundial dels preus del petroli
SÍDNEY - Els mercats financers mundials van caure a través d'Àsia dilluns després que l'Iran va suspendre formalment tot l'accés comercial a l'estret d'Ormuz, en resposta a la tercera onada d'atacs militars a gran escala dels Estats Units contra míssils, drons i instal·lacions de defensa costanera iranians durant la nit de diumenge. El tancament del punt d'asfixia del petroli més crític del món va provocar un salt immediat dels preus del cru i va avivar els temors d'una inflació renovada a tot el món i un creixement econòmic més lent.
El Comandament Central dels Estats Units va confirmar que els avions de combat nord-americans, els vaixells de guerra navals i els drons marítims no tripulats van colpejar aproximadament 140 llocs militars repartits pel sud de l'Iran en l'última ronda de represàlies. Els objectius incloïen estacions de radar costaners, pistes de llançament de míssils balístics, hangars de drons, dipòsits de munició i bases de vaixells d'atac ràpid utilitzats per assetjar petrolers internacionals. Funcionaris militars nord-americans van declarar que la campanya tenia com a objectiu degradar la capacitat de l'Iran per fer atacs contra vaixells mercants neutrals que transiten per aigües del golf Pèrsic.
Hores després que conclogués l'ofensiva nord-americana, l'Autoritat de l'Estret del Golf Pèrsic de l'Iran va emetre un avís oficial a la plataforma de xarxes socials X, anunciant l'aturada immediata de tots els permisos d'enviament de l'estret d'Ormuz. L'autoritat va culpar l'"agressió militar il·legal no provocada" de Washington com l'únic motiu del bloqueig, i va afegir que els serveis de navegació només es reprendrien un cop es recuperés completament l'estabilitat regional.
"Totes les sol·licituds de trànsit de vaixells seran suspeses indefinidament fins que els Estats Units cessin totes les operacions militars hostils a prop de les aigües territorials iranianes", diu el comunicat. Les dades de seguiment del trànsit marítim van mostrar que gairebé tots els petroliers i transportistes de càrrega van aturar els seus viatges i van fondejar en alta mar dilluns al matí, sense que s'ha registrat cap vaixell que passava per l'estret estret. Aproximadament un terç del petroli cru transportat per mar del món i una quarta part del gas natural liquat global flueix per la via fluvial cada any.
La reacció del mercat va ser forta i generalitzada a les zones comercials asiàtiques. El cru Brent va augmentar un 4,1% fins a 79,11 dòlars el barril, mentre que el WTI dels EUA va augmentar amb un marge idèntic fins a 74,37 dòlars el barril. Els índexs de referència de la renda variable van retrocedir àmpliament: el Nikkei 225 del Japó va perdre un 1,0%, el KOSPI de Corea del Sud va caure un 0,4% i l'índex MSCI Àsia Pacífic sense Japó va caure un 0,2%. Els futurs de les accions nord-americanes també van caure, amb els futurs de l'S&P 500 un 0,3% i els futurs del Nasdaq que van caure un 0,5%, ja que els inversors van cobrar uns costos energètics més elevats que reduiran els marges de beneficis de les empreses a tot el món.
Els actius de refugi segur van experimentar un moviment mixt. L'índex del dòlar nord-americà es va enfortir fins a 101,13 i els rendiments a dos anys del Tresor dels EUA van pujar fins a un màxim de deu mesos del 4,2393%, ja que els comerciants van augmentar les probabilitats de pujades addicionals dels tipus d'interès de la Reserva Federal per combatre la inflació energètica importada. L'or, normalment una cobertura contra el risc geopolític, va perdre un 1,5% fins a uns 4.060 dòlars per unça troy a causa de la pressió alcista sobre els rendiments dels bons.
Els organismes de la indústria naviliera van emetre advertències urgents sobre el caos de la cadena de subministrament que s'esperava. Els proveïdors mundials d'assegurances marítimes van augmentar immediatament les primes de risc de guerra per a les rutes del Golf en més d'un 30% i les principals empreses de logística van començar a desviar els vaixells cap a la ruta més llarga del Cap de Bona Esperança al sud d'Àfrica. La reorientació afegeix de 10 a 14 dies de temps de trànsit i milers de milions de dòlars en costos addicionals de combustible i mà d'obra per al comerç global.
Els esforços de mediació diplomàtica es van estancar ràpidament. Els enviats de Qatar i Oman que havien facilitat converses indirectes entre els Estats Units i l'Iran des del juny van publicar una declaració conjunta expressant una profunda alarma, demanant un alto el foc bilateral immediat i la reobertura de l'estret. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va fer una crida d'emergència a Washington i Teheran perquè es retirin d'una nova escalada, advertint que el tancament sostingut de l'estret d'Ormuz desencadenaria una crisi energètica mundial que afectaria més els importadors d'aliments i combustibles de baixos ingressos.
Els governs europeus van intensificar les mesures de seguretat per als seus ciutadans a l'Orient Mitjà. Alemanya va anunciar plans per llançar vols d'evacuació per als seus nacionals amb seu a Israel a partir de dimecres a través d'Amman, Jordània, mentre que el Regne Unit va instar tots els residents britànics a tot Israel a registrar les seves ubicacions als serveis consulars i romandre a prop dels refugis antiaeri en tot moment.
Els analistes del mercat van advertir que si l'estret roman tancat durant més d'una setmana, els preus del petroli podrien pujar per sobre dels 95 dòlars per barril, descarrilar els esforços de desinflació del banc central i forçar revisions a la baixa de les previsions de creixement del PIB mundial per al 2026 publicades anteriorment pel Fons Monetari Internacional. Els inversors estan observant de prop les dades d'inflació dels Estats Units de juny que vendran dimarts, que reflectiran les pressions primerenques dels costos per l'augment dels preus del combustible.
